Rodalies sí, però amb garanties

Artur Mas i Gavarró, president de Convergència i Unió
“La concentració de socialistes a tot arreu és un negoci ruïnós pels catalans”

Quanta desesperació acumulada! Què desproporcionat! El Sr. Mas, parafrassejant Santa Teresa,  viu sense viure en ell, ansiant una victòria del PSOE per la mínima per tenir alguna possibilitat de condicionar l’estabilitat del govern d’España a canvi de mercadejar amb la Presidència de la Generalitat. Per Mas, Zapatero era un gran president del govern quan li va facilitar penjar-se la medalla de la negociació final de l’Estatut. Per un moment va pensar que podia igualar Jordi Pujol, aconseguint un pacte estable amb el PSOE per la resta de la legislatura a canvi de tenir la garantia de ser escollit President de la Generalitat, amb un PSC que desistís de les seves legítimes possibilitats.

La sorpresa per Mas arriba quan el PSC, no sense problemes, tanca filas i decideix aprofitar per segona vegada la possibilitat de pacte amb ERC i ICV-EUiA per governar Catalunya. I fa l’Entesa Nacional pel Progrés. És per aquí per on plora la criatura! És això el que trenca els somnis, desitjos i esperances de Mas. És això el que fa que Mas passi d’estar enamorat de Zapatero a parlar pestes d’ell. Passa de ser l’heroi, l’amic amat que fa possible el millor Estatut de la història de Catalunya, a ser un traïdor, malvat i estafador.Per tant, aquestes eleccions generals són la darrera oportunitat d’Artur Mas per sobreviure al maremàgnum polític que es desfermarà a la coalició nacionalista si els resultats electorals, una vega més, no els acompanyen. Si CiU no aconsegueix una posició determinant al Congrés, Mas haurà de marxar cap a casa perquè els problemes interns se li multiplicaran. I per tant, tot s’hi val!

Enteneu ara la desesperació que  palesen les seves paraules?

Joan Saura Laporta, H. Conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació
“No podíem dir que sí”

No es pot dir més clar. El Conseller Saura ha explicat avui, amb aquesta frase, la posició ferma i decidida del Govern de la Generalitat per aconseguir un traspàs de rodalies en condicions, per poder donar un servei de qualitat als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. La xarxa de rodalies ha estat oblidada, durant dècades, i necessita moltes inversions per fer front a les reformes i millores que garantitzin el seu bon funcionament. I seria una irresponsabilitat i un greu error polític no exigir la garantia d’aquestes inversions per aconseguir una foto ràpida d’un traspàs tan desitjat.El traspàs de rodalies, que inclou traspàs de personal i infrastructures, és lo suficientment complex com per evitar fer-ho amb preses i malament. Per dir-ho d’altra manera: amb rodalies no serveix la filosòfia del “peix al cove”, tan predicada i utilitzada per Convergència durant els seus llargs 23 anys de govern a Catalunya.  De fet, estic segur que si el President de la Generalitat, en comptes de ser José Montilla fos Artur Mas, i el Conseller de Política Territorial, en comptes de Quim Nadal fos Felip Puig, ahir s’hauria pactat un traspàs sense inversions ni garanties pel bon funcionament del servei. Perquè per la gent de CiU, l’únic realment important és acumular suposat poder i ser diferents. Per ells ser diferents és ser millors, i no importa a quin preu paguem la diferència. Tenim exemples per avorrir el personal!

Per tant, el govern català ha fet el que havia de fer: defensar els interessos de Catalunya no acceptant un traspàs sense garanties, donant-se més temps per continuar treballant per aconseguir un acord satisfactori. Sense preses, però sense pausa, com diu la dita popular. Treballant per resultats de veritat i no per fer-se fotos o aconseguir titulars. Per fer això ja està l’Artur Mas i els seus xicots, no sé si per massa temps…

Recomanació: Avui us recomano que veieu aquest vídeo que us enllaço i que us ajudarà a resoldre un problema molt comú: la neteja d’un CD/DVD brut i ratllat. No ho he provat, ho faré quan arribi a casa, però sembla que funciona.