Hay pruebas ergo ilegalizamos ANV y PCTV

Maria Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del gobierno de España
“No van a estar en las elecciones ni ANV, ni PCT. Las pruebas están ahora encima de la mesa”

El gobierno siempre lo dijo: ANV y PCTV, o cualesquiera formación política vinculada al entorno de ETA, serían ilegalizadas en el momento en que el gobierno, fruto de las investigaciones policiales abiertas, tuviera las pruebas concluyentes de la existencia de dicha relación con la banda terrorista. Y así ha sido: en este momento el gobierno considera que dispone de todas las pruebas necesarias para iniciar el proceso de ilegalización que, no nos olvidemos, debe dictaminar la justicia. El gobierno, en contra de lo que el Partido Popular quiere trasladar a la opinión pública, no puede ilegalizar ningún partido político. Sería un disparate que pudiera hacerlo. Parece ser que el día que daban el tema de la división de poderes los alumnos del PP no fueron a clase. La pena es que faltaron a tantas clases que su idea y modelo de democracia deja mucho que desear.

Hoy, la eficaz vicepresidenta del gobierno, ha anunciado la decisión del Consejo de Ministros y ha reiterado la posición garantista que siempre ha defendido. La cuestión de la ilegalización de una formación política es tan importante que en una democracia seria, en un Estado de Derecho como el que nos ampara a todos y todas, no se puede tratar de forma frívola y ligera. Si por el PP fuera, obviando y manipulando las sentencias ya existentes del Tribunal Constitucional a este respecto, nos pasaríamos ilegalizando todo aquello que tenga pinta, según su criterio, de ser cercano a ETA. Como bien recordó el ministro Fernández Bermejo, en una brillante intervención en el programa “59 segundos”, de Televisión Española, se trata de una cuestión sensible, que toca la médula del sistema democrático porque afecta al derecho de sufragio y que, por tanto, no puede ser objeto de precipitaciones ni actuaciones infundadas.

Ahora están las pruebas y, por tanto, el gobierno actúa en consecuencia, instando a la ilegalización de estas dos formaciones “políticas”. Yo me alegro. Cualquier actuación que vaya en la línea de achicar los espacions de apoyo, difusión y resonancia de los terroristas es de celebrar. Pero con todas las garantías, como se hace en una democracia seria.

 

 Josep Antoni Duran i Lleida, candidat al Congrés per Convergència i Unió
 ”Fem més falta que mai”

A qui? Vull dir que  a qui fa més falta que mai el Sr. Duran i Lleida i la gent de Convergència i Unió? I per què? per què són més necessaris que mai? Se m’acudeixen algunes respostes, peró en tot cas crec que l’afirmació d’en Duran està mal formulada. Segurament, Duran el que volia dir era que a Convergència i Unió li fa més falta que mai tenir un bon resultat a les eleccions del 9 de març. Segurament, amb aquesta frase, Duran vol amagar la realitat d’una coalició que no té cap altra sortida política que ser decisiva per a la conformació del proper govern d’Espanya. I això és així per dues raons, o per fer-ho més entenedor direm que per la situació personal de dos líders: Artur Mas i el propi Duran i Lleida.

Artur Mas se la juga a una carta, i aquesta carta són les eleccions generals del 9 de març. En el si de Convergència Democràtica de Catalunya, a més de les ànimes sobiranista i autonomista, hi conviuen dues ànimes més (quin embolic, no!): per una banda hi ha la d’aquells que volen que en Duran es foti una batacada electoral històrica per tal d’acabar definitivament amb la seva carrera política i tenir via lliure per seguir engreixant el lideratge de Mas. Per l’altra, hi ha la d’aquells que volen una posició electoral potent, combinada amb un retrocés del PSOE, per tal de ser decisius i condicionar no només el govern d’Espanya, amb ministres, secretaris d’Estat i lo que calgui, sinó condicionar també la política catalana des de Madrid. Aquests darreres serien els anomenats “sucursalistes”. Quina de les dues ànimes profesa Mas? Quina és la seva aposta? Ningú no ho sap, però en el sí de la coalició hi ha remor de veus, respecte a això i respecte a un possible pacte amb el PP, que encara que sembli sorprenent, aquests suposats defensors de la dignitat de Catalunya, no han descartat del tot. “Si retiren el recurs contra l’Estatut…”, diuen alguns. D’altres diuen que ni parlar-ne. Què faran? Doncs jo no em fiaria gaire, la veritat, perquè la política del peix al cove té molt de predicament a Convergència. I el peix al cove per ells, en aquesta ocasió, és qualsevol opció que els permeti agafar aire per poder continuar endavant.

Duran Lleida, en canvi, ho té bastant més clar. Ell vol ser Ministre i, si pot ser, de Foment o d’Economia, perquè diu que això de la Indústria o Exteriors és molt poc per ell. Pot aspirar a més. I no hi haurà res ni ningú que ho pugui impedir. Ni el recurs del PP a l’Estatut, ni els interessos de Mas i els seus nois, ni res. Segurament això ho sap el PP, i el PSOE també. I segurament per això el PP porta al seu líder carismàtica a Catalunya per dir, al programa de Mònica Terribas, que ell no retirarà el recurs perquè seria com demanar-li que renunciés als seus principis. I això mai! Tranquils, no és un atac repentí de dignitat. Si vau seguir l’entrevista a Rajoy vau veure com es va mostrar de confiat en el fet que “ningú no li demanarà”. I si li demanen “no hi haurà pacte”, va dir. Amb tot, Duran no renunciarà a les seves aspiracions, encara que hagi de passar per sobre de l’Estaut, de Convergència o del propi Artur Mas.

Que farà doncs CiU després del 9 de març?

De veritat es creuen això de que PSOE i PP són iguals?
O simplement és l’únic argument que se’ls acudeix per anar preparant el seu electorat per un possible pacte, en el futur, amb el Partit Popular de Rajoy, Acebes i Zaplana?

Amb tots aquests dubtes a sobre de la taula jo em faig algunes preguntes:

Són de fiar aquesta gent de CiU? Són de fiar Artur Mas i Duran i Lleida en aquesta lluita fratricida pel poder que dura més d’una dècada i que, sovint, s’ha demostrat negativa pels interessos de Catalunya?

Triomfarà el cainisme de Convergència vers Unió o triomfarà el sucursalisme dels que volen condicionar la política catalana des de Madrid?

Triomfarà l’ambició personal d’en Duran?

Serà el resultat del 9 de març el detonant definitiu que acabi amb la coalició entre Convergència i Unió?

Hauran de canviar de liders, després del 9 de març?

Treieu les vostres pròpies conclussions, però en tot cas dubto que amb aquests líders, aquests missatges i aquesta actuació puguin aconseguir que se’ns respecti, com diu el seu lema de precampanya. I a ells menys. Massa incertesa.

Recomanació: Avui faig quatre recomanacions. La primera és que llegiu la notícia sencera amb les declaracions de la vicepresidenta Fernández de la Vega després del Consell de Ministres d’avui, respecte a la ilegalització d’ANV i PCTV.

Al mateix temps, aprofitant com es diu en castellà “que el Pisuerga pasa por Valladolid”, us recomano que visiteu la web del Partit Socialista del País Valencià amb molta informació sobre Fernández de la Vega en la seva vessant de candidata del PSOE-PSPV per la llista de València.

En tercer lloc, us recomano que veieu el vídeo amb la participació del ministre Fernández Bermejo a “59 segundos”, on va demostrar la seva capacitat dialèctica davant els atacs d’alguns contertulis antigovernamentals.

Finalment, us recomano que feu un volt per la web del PSC  i veieu la nova campanya que ha presentat avui el Secretari d’Organització, José Zaragoza, amb el cartell de les nines russes.